Granollers a 21 de novembre del 2011
Ahir jornada emotiva, plena de sentiments i sensacions. Gran jornada pel “Grande Toti”. Una tarda de retrobament, de noves i velles amistats. Unes hores per recordar i dedicar al record a l’amic i a tants amics i familiars que ens han abandonat o lluiten contra la maleïda malaltia: el càncer.
Va estar una trobada senzilla, uns instants per jugar a bàsquet, l’esport que més li agradava. I tot el que va succeït resumeix a la perfecció els petits detalls que poden fer gran al ser humà.
L’aplec i companyonia de l’aplaudiment final dirigit al més enllà es va significar com la victòria davant l’enemic; sí, ahir el càncer va veure com tots junts acabarem amb ell, amb solidaritat i altruisme serà possible. Ens vas escoltar: FOT EL CAMP!!! JA HAS FET PROU MAL!!! Cauran llàgrimes, ahir en van caure; caldrà esforç i patiment, com el d’ahir; serà necessari temps, com el que tots li varem dedicar; caldrà que lluitem junts, com fa 24 hores. El camí serà llarg i difícil però si el caminem junts arribarem a meta. Ara, hem guanyat en el record, més endavant la seva derrota serà total. És la força del col·lectiu.
No va importar l’edat, ni el sexe, ni la forma física, ni tan sols si érem d’aquí o d’allà. No hi havia competició, uns eren més competents que d’altres, més alts o més baixos, més grans o més petits. A la pista tots ens varem convertir en iguals, pensàvem en tots, pensàvem en els que no hi eren, en els que no hi podran tornar a ser. És la igualtat i solidaritat en la seva màxima expressió.
En cap moment el resultat importava, jugàvem pel pur plaer de jugar. No es tractava de guanyar, tan sols de compartir. Nul interès per ser el millor, el més efectiu, el més agressiu per assolir l’èxit. És la competició ben entesa.
A molts ens va costar un gran esforç trobar el ritme, un enorme desgast aguantar tots els minuts, mirar d’arribar a cistella o veure la pilota rodona enlloc de quadrada. Una manca de ritme que no es va notar gràcies al treball dels qui el pas del temps o la manca encara de temps no els ha passat factura. És el treball en equip, l’ajut d’uns envers els altres per arribar a l’objectiu de tots.
Molts varem ser protagonistes de l’acció, molts més van compartir el protagonisme. Uns miràvem d’encistellar, altres miraven si els llançaments entraven, els més menuts feien manualitats. Alguns corríem, d’altres parlaven recordant moments passats o presents, els petits pintors decoraven ajudats. Gent que va assistir sol, d’altres acompanyats, en parella o família. Ja ens coneixíem, ens varem conèixer. És la grandesa de paraules com amor, amistat, companyonia o unió.
Al final abraçades i palmells xocant dels que van compartir pista. Abraçades i salutacions dels que van ocupar les grades. Emocions i sentiments presents, emocions i sentiments absents. Record als que no hi són, records dels que encara estem. Altruisme i solidaritat en les donacions de molta gent que avui no ho passa bé però que és conscient de què molts d’altres encara ho passen pitjor.
Gràcies a tots els que vareu fer possible la tarda d’ahir. A ben segur és va viure una lliçó que hauríem d’aprendre tots. Però sobretot gràcies Toti, gràcies a tots els Toti’s, per fer que el vostre record ens faci millors.
PD: TOTI, avui et recordem de nou com et varem conèixer, RIENT. Segur que et vas fer un fart de riure veient el deteriora de molts de nosaltres. Estic segur que vas cridar FALTA! en molts moments. T’imaginàvem vestit de curt per entrar en qualsevol moment. Totes les cistelles van entrar per tu, o sigui que has guanyat. Felicitats campió!!!
Agraïments molt especials:
En primer lloc a tots i cadascun dels que han participat d'una o altre forma en aquesta activitat tan especial
A tots vosaltres que formeu part d'aquest grup, per fer-nos costat
A l'Alba Barnusell que en un dia tan complicat pels polítics ens ha acompanyat en representació personal i del consistori.
Al CB Granollers per la cesió gratuïta de l'espai
A l'Elena Frauca per la seva implicació amb el taller
Al Jose Solvez per fer les fotos que ens farà arribar
Al Toni Jané per l'impecable organització de l'event
A l'AAJV i tots els seus membres, presents o no, per l'esforç
Al Martí Nadal (Mc Giver) per solucionar tots els problemes
A la Júlia i la Claudia per fer de recepcionistes
M'agradaria no oblidar-me de ningú però les emocions em poden jugar una mala pasada.Si no hi ets i hi hauries de ser-hi disculpes i gràcies
