dimecres, 30 de novembre del 2011

MAILBOXES AMB L'INICIATIVA

Granollers a 30 de novembre del 2011



Tots aquells que vareu participar, d’una o altre manera, en els partits de bàsquet en record del Toti o que us heu convertit en part important d’aquesta iniciativa i el grup o blog respectius, sabeu de l’existència d’una gran pancarta amb la silueta, convertida en imatge global, i de la inscripció “gràcies per recordar a qui mai us podrà oblidar” que la presidia i que el va fer present.
Aquesta pancarta havia de ser pagada de les nostres butxaques, I quina gran sorpresa ens han donat avui la gent de MAIL BOXES de Granollers al cedir-la gratuïtament, solidaritzant-se així amb el projecte de lluita contra el càncer i de record als qui ens han deixat o lluiten contra la malaltia.
Des d’aquest grup i/o blog només podem dir: MOLTES GRÀCIES I BENVINGUTS.
Seguim sumant col·laboracions i suports.
I gràcies Martí per assolir aquest gest. 

Mail Boxes Granollers
  

dilluns, 21 de novembre del 2011

ANAGRAMA FINAL DE L'INICIATIVA

Granollers a 21 de novembre del 2011

Ja hem decidit quin és l'anagrama definitiu de l'iniciativa.

20 DE NOVEMBRE DEL 2011. GRAN DIA, "GRANDE TOTI"

Granollers a 21 de novembre del 2011



Ahir jornada emotiva, plena de sentiments i sensacions. Gran jornada pel “Grande Toti”. Una tarda de retrobament, de noves i velles amistats. Unes hores per recordar i dedicar al record a l’amic i a tants amics i familiars que ens han abandonat o lluiten contra la maleïda malaltia: el càncer.
Va estar una trobada senzilla, uns instants per jugar a bàsquet, l’esport que més li agradava. I tot el que va succeït resumeix a la perfecció els petits detalls que poden fer gran al ser humà.
L’aplec i companyonia de l’aplaudiment final dirigit al més enllà es va significar com la victòria davant l’enemic; sí, ahir el càncer va veure com tots junts acabarem amb ell, amb solidaritat i altruisme serà possible. Ens vas escoltar: FOT EL CAMP!!! JA HAS FET PROU MAL!!! Cauran llàgrimes, ahir en van caure; caldrà esforç i patiment, com el d’ahir; serà necessari temps, com el que tots li varem dedicar; caldrà que lluitem junts, com fa 24 hores. El camí serà llarg i difícil però si el caminem junts arribarem a meta. Ara, hem guanyat en el record, més endavant la seva derrota serà total. És la força del col·lectiu.
No va importar l’edat, ni el sexe, ni la forma física, ni tan sols si érem d’aquí o d’allà. No hi havia competició, uns eren més competents que d’altres, més alts o més baixos, més grans o més petits. A la pista tots ens varem convertir en iguals, pensàvem en tots, pensàvem en els que no hi eren, en els que no hi podran tornar a ser. És la igualtat i solidaritat en la seva màxima expressió.
En cap moment el resultat importava, jugàvem pel pur plaer de jugar. No es tractava de guanyar, tan sols de compartir. Nul interès per ser el millor, el més efectiu, el més agressiu per assolir l’èxit. És la competició ben entesa.
A molts ens va costar un gran esforç trobar el ritme, un enorme desgast aguantar tots els minuts, mirar d’arribar a cistella o veure la pilota rodona enlloc de quadrada. Una manca de ritme que no es va notar gràcies al treball dels qui el pas del temps o la manca encara de temps no els ha passat factura. És el treball en equip, l’ajut d’uns envers els altres per arribar a l’objectiu de tots.
Molts varem ser protagonistes de l’acció, molts més van compartir el protagonisme. Uns miràvem d’encistellar, altres miraven si els llançaments entraven, els més menuts feien manualitats. Alguns corríem, d’altres parlaven recordant moments passats o presents, els petits pintors decoraven ajudats. Gent que va assistir sol, d’altres acompanyats, en parella o família. Ja ens coneixíem, ens varem conèixer. És la grandesa de paraules com amor, amistat, companyonia o unió.
Al final abraçades i palmells xocant dels que van compartir pista. Abraçades i salutacions dels que van ocupar les grades. Emocions i sentiments presents, emocions i sentiments absents. Record als que no hi són, records dels que encara estem. Altruisme i solidaritat en les donacions de molta gent que avui no ho passa bé però que és conscient de què molts d’altres encara ho passen pitjor.
Gràcies a tots els que vareu fer possible la tarda d’ahir. A ben segur és va viure una lliçó que hauríem d’aprendre tots. Però sobretot gràcies Toti, gràcies a tots els Toti’s, per fer que el vostre record ens faci millors.
PD: TOTI, avui et recordem de nou com et varem conèixer, RIENT. Segur que et vas fer un fart de riure veient el deteriora de molts de nosaltres. Estic segur que vas cridar FALTA! en molts moments. T’imaginàvem vestit de curt per entrar en qualsevol moment. Totes les cistelles van entrar per tu, o sigui que has guanyat. Felicitats campió!!!

Agraïments molt especials:
En primer lloc a tots i cadascun dels que han participat d'una o altre forma en aquesta activitat tan especial
A tots vosaltres que formeu part d'aquest grup, per fer-nos costat
A l'Alba Barnusell que en un dia tan complicat pels polítics ens ha acompanyat en representació personal i del consistori.
Al CB Granollers per la cesió gratuïta de l'espai
A l'Elena Frauca per la seva implicació amb el taller
Al Jose Solvez per fer les fotos que ens farà arribar
Al Toni Jané per l'impecable organització de l'event
A l'AAJV i tots els seus membres, presents o no, per l'esforç
Al Martí Nadal (Mc Giver) per solucionar tots els problemes
A la Júlia i la Claudia per fer de recepcionistes
M'agradaria no oblidar-me de ningú però les emocions em poden jugar una mala pasada.Si no hi ets i hi hauries de ser-hi disculpes i gràcies

L'ASSOCIACIÓ JA TÉ LOGO I NIF

Granollers a 21 de novembre del 2011

L'Associació Amics d'en Jordi Vinardell ja ha estat constituida oficialment i disposa de NIF i logo oficial. Un pas més per donar forma als continguts i guanyar en credibilitat.

Galería d'Amics Jordi Vinardell

DSCF0120DSCF0114DSCF0112DSCF0111DSCF0110DSCF0109
DSCF0107DSCF0103DSCF0097DSCF0096DSCF0095DSCF0094
DSCF0093DSCF0092DSCF0091DSCF0090DSCF0089DSCF0088
DSCF0087DSCF0086DSCF0085DSCF0084DSCF0083DSCF0082
La galería de Amics Jordi Vinardell en Flickr.

FOTOS PARTITS DE BÀSQUET 20/11/2011

Granollers a 20 de novembre del 2011

PER VEURE L'ALBUM DE FOTOS DELS PARTITS DE BÀSQUET FES CLICK AQUÍ SOBRE
Pancarta en record del TOTI

El moment més gran de tots. L'aplaudiment unànime en record del Toti i de tots i cadascún dels que ens han deixat per la merda del càncer o lluiten contra ell. Si ho has escoltat: FOT EL CAMP!!!

dissabte, 19 de novembre del 2011

L'INICITIVA CREIX EN SUPORTS

Granollers a 19 de novembre del 2011


El butlletí del mes de desembre de Viatges Montcart també fa esmen a l’iniciativa.
Gràcies

divendres, 18 de novembre del 2011

L'INICITIVA A LA REVISTA THE LOOK

Granollers a 18 de novembre del 2011



La revista THE LOOK ha dedicat una pàgina a l’iniciativa.
Gràcies Abel i Eli.
Continuem sumant!!!


dimarts, 15 de novembre del 2011

JA TENIM FOTOGRAF OFICIAL PELS PARTITS DE BÀSQUET

Granollers a 15 de novembre del 2011


José Solvez, sí, sí, el mític Solvez, s’ha ofert de manera desinteressada a fer de fotògraf oficial dels partits de bàsquet en record del Toti.
José Solvez coneixia a l’amic Jordi, i aquesta és la seva aportació al record de qui no hauríem d’estar recordant sinó gaudint. Jo personalment, com tants d’altres de vosaltres, encara veig al Sólvez fent de fotògraf esportiu a Granollers. Van estar molts anys, molts moments, ell fotografiava, jo escrivia. Ara ens tornarem a retrobar, serà un plaer.
Ara, José, estàs davant del repte més difícil darrera una càmera. Hauràs de fer un esforç molt i molt gran per treure alguna foto esportiva d’alguns de nosaltres, però estic segur que després de tants anys trobaràs el moment just per no haver-nos de penedir d’haver estat fotografiats. De totes formes, jo ara ja li dono permís per utilitzar el Photoshop en les meves fotos i posar-me el cos de Michael Jordan.
Moltes gràcies José.


dissabte, 12 de novembre del 2011

JA TENIM EL PRIMER BENEFICIARI

Després d’una reunió amb la gerència de la Fundació Hospital/Asil de Granollers ja tenim el primer beneficiari de la recaptació.
Per l’iniciativa, els 21 els correm per tu, és molt important prioritzar que aquells professionals que acompanyen als malalts en els moments més durs disposin de les millors condicions per donar resposta a les necessitats de familiars i pacients.
Per això l’UNITAT DE CURES PAL.LIATIVES és una bona destinació pels diners.
Tanmateix aquesta ens permetrà fe una donació tangible, en material i/o infraestructures, el que facilita la visibilitat del destí dels diners.


MOLT IMPORTANT: PARTITS DE BÀSQUET EN RECORD DEL TOTI

Granollers a 12 de novembre del 2011

A continuació us expliquem com hem pensat la jornada del diumenge 20 de novembre a partir de les 18:00 hores i al pavelló del CB Granollers en record del TOTI:
La jornada hauria de començar sense massa retard pel que demanem a tothom que assisteixi LA MÀXIMA puntualitat.

PARTITS DE BÀSQUET
En aquest moment creiem que entre 35 i 45 persones jugaran els partits però aquesta xifra pot augmentar el mateix dia degut a què molts no disposen de Facebook i a ben segur no s’han assabentat del correu electrònic. De totes formes si algú encara no s’ha apuntat a totibasquet@gmail.com agrairíem que ho fes.
Disposarem de tres pistes i formarem sis equips d’entre 7 i 10 jugadors. Els equips es triaran per sorteig pur i dur, ja que creiem que és la fórmula millor perquè esdevinguin partits no competitius i per compartir amb més coneguts, menys coneguts i desconeguts. Per això caldrà omplir una butlleta a l’entrar amb el nom, el cognom i la direcció de correu electrònic.
Els partits disposaran d’àrbitres, recordeu que era el Toti qui sempre feia aquest paper en els partits de l’institut,  duraran 12 minuts cada un d’ells. Tots els equips jugaran contra tots.

TALLER DE MANUALITATS

El taller de manualitats pels petits, que es realitzarà al mateix temps, estarà organitzat per l’Elena Frauca que ens demana portem un embut de plàstic d’una mida no massa gran, uns 12 cm de diàmetre i una bola de porex petita, bàsicament que entri amb facilitat dins l’embut, per infant que l’hagi de fer. Això si, nosaltres portarem un retén per si algú s'ho oblida o no li ah estat possible portar-ho, mirarem que cap infant es quedi sense el taller per no disposar del material. 
Fem una crida per qui es vulgui presentar com a voluntari/a per ajudar en tasques de monitor/a a l’Elena Frauca (deixeu un comentari a sota).

DONACIÓ VOLUNTÀRIA

Som tos conscients que el record d’en TOTI  també serveix per recaptar donacions per la lluita contra la mal.laltia que se’l va endú. Creiem que tota donació solidària ha de ser voluntària. Per això tot i que l’activitat és absolutament gratuïta, obrirem la possibilitat de fer donacions que sumaran a la quantitat final recaptada per tots les activitats que la iniciativa anirà recollint.

ESPERAN GAUDIR D’UNA GRAN TARDA, PLENA D’EMOCIÓ, RECORD I DIVERSIÓ. US ESPEREM.

Gràcies

dijous, 10 de novembre del 2011

RECORDEM ELS PARTITS DE BÀSQUET I EL TALLER DE MANUALITATS

PER APUNTAR-TE ENVIA UN CORREU A TRAVÉS DE L'ENLLAÇ DE LA BARRA LATERAL


DIUMENGE 20 DE NOVEMBRE
18:00 HORES
Pavelló del C.B.Granollers

En conseqüència a les pretensions del grup en record al Toti, a tots els que ens han deixat en aquesta terrible lluita contra el càncer i d’acompanyament als malalts que hi lluiten encara avui, posem en marxa la primera de les activitats al voltant de la Mitja del dia 5 de febrer del proper any.
Sí, en Toti corria la Mitja però era un gran enamorat del bàsquet. Hem pensat que seria una bona oportunitat per retrobar-nos amb ell. Tornarem a jugar per ell, amb ell. Ens retrobarem, el retrobarem i des de la distancia tornarem a veure el seu somriure, i a ben segur haurem d’escoltar alguna de les seves constants queixes... FALTA!!!
El proper diumenge 20 de novembre a les 18:oo hores al pavelló del C.B.Granollers partits de bàsquet en memòria del Toti. Una idea d’en Xavi i posada en marxa pel Toni per les seves relacions amb el club i que facilitaven la logística.
Està per decidir si seran enfrontaments de cinc contra cinc, partits en format 3x3, o qualsevol altra formula. Dependrà de la convocatòria final. Però el que si serà segur és un retrobament de tots, un girar la vista a un passat massa proper per què ja trobem a faltar algú, un algú amb qui compartirem de nou les sensacions que nomes el bàsquet ens pot aportar.
Cap voluntat de competició, cap idea de veure qui és millor, qui està més en forma, qui la llença més lluny de la cistella. Cadascú aportarà el que en aquests moments sàpiga o pugui.
Tanmateix mirarem d’organitzar alguna activitat paral·lela infantil pels més petits que assisteixin.
Aquesta pretén ser una activitat oberta a tothom, tant si es pensa jugar a bàsquet com no, una oportunitat d’aplec i retrobament.
Una oportunitat de tornar a riure pensant en ell i en tants altres que ens han anat deixat víctimes del càncer.
Tant si jugaràs com si no, fes-nos costat.
USESPEREM!!!!

CÀNCER

Càncer d’origen etimològic grec que significa cranc. Paraula maleïda, maleïda paraula. Mot de por, por al mot. Vocable significat de lluita, lluita contra el significat del vocable. Terme de dicció impronunciable, pronunciació amb caràcter de condemna anticipada.
Càncer, el cranc que neix i amb les seves ramificacions s’agafa amb inusual força a tot el que té al voltant fins al deteriorament de tot allò que l’envolta. Pinces de desgast, pinçament d’ofec, òbit cel·lular.
Cranc devorador de lògiques, amenaça constant a l’ordre establert de desaparició, percepció d’injustícia en moltes de les eleccions de les seves víctimes, en totes, però en especial algunes. Crustaci de muda periòdica per passar desapercebut davant la possibilitat d’atacar a qualsevol, sense consideracions, sense estudis previs, sense valoracions que donin raons a la seva tria.
El càncer és una malaltia personal, la lluita contra el càncer és col·lectiva. Angoixa pel que t’acaben de dir que tens, angoixant escolta del que li diuen que té. Primeres pors personals pel desenllaç, desenllaç que fa por a tots els que l’estimen. Dolor físic individual, dolorós acompanyament de tots. Nervis que un viu viscut amb nerviosisme per tots.
Arriba la intervenció humana per aniquilar aquesta espècie de cranc, cranc que encara avui acaba amb molts de la nostra espècie, masses. Teràpies agressives, agressivitat que no li hauries conferit a la definició de teràpia. Sensacions que es tradueixen en sentiments, sentiments que produeixen sensacions. Riures davant un avanç, plors pel retrocés. Temps que passa dubtós, dubtes davant el pas del temps. Estudis que creen neguit o neguit que creix davant el resultat dels estudis, resultats il·lusionats o il·lusió sense resultat. El cranc esmola de nou les pinces, amenaça, enganya per no ser enganyat pels fàrmacs i derrotat per la ciència. Ho torna a provar, ho tornem a provar.
Nosaltres contra ell, la nostra intel·ligència contra el seu afany devorador, les nostres eines sanadores contra els seus tumors insans. Conflicte armat en el que les nostres tropes avui en dia encara surten derrotades en masses ocasions, una ja és massa.
Però vull recordar-li a l’enemic la lluita que es troba en l’origen mitològic de la constel·lació de Cranc. Expliquen que la deessa “Hera”, enemiga d’”Heracles” va enviar un cranc per acabar amb la seva vida mentre aquest lluitava contra la terrorífica serp “Hidra”. Heracles, després d’una esgotadora lluita, va sortir victoriós.
No ho dubtem, més aviat o més tard caurà a la xarxa. Els nostres “Heracles” descobriran com muta, com funciona i com s’amaga, per aniquilar-lo com espècie. Guanyarem nosaltres. Cada cop hi som més a prop.
I per què sigui conscient de quans som a les tropes que lluiten contra ell, tenim l’oportunitat de donar suport a la iniciativa “Els 21 els correm pel Toti” per la pròxima Mitja Marató de Granollers. Un projecte en homenatge a  algú que ens ha deixat però amb una vessant de solidaritat amb tots aquells que lluiten contra el càncer: pacients, investigadors, metges, infermeres i famílies senceres.
Posant-te la samarreta contribuiràs a dotar al nostre pacífic exercit d’alguns recursos més per trobar la fórmula per vèncer. No serà molt, les nostres possibilitats són minses, però serà una aportació més. Qualsevol ajut és bàsic en aquest repte. Dóna’ns la teva signatura virtual. Si te’ns perfil a Facebook agregat al grup que hem creat per fer arribar el suport als organitzadors de la Mitja i fes corra l’enllaç. Si no ja aniràs reben informacions per diferents canals. Ajuda’ns.
Avui, més que mai,
SALUT

AVUI POSAT EL LLAÇ ROSA A LA FOTO DE PERFIL

19 d’octubre, Dia Mundial de la lluita contra el càncer de mama.
Mes de tons ocres, terrosos, rogencs, de grocs envellits. Mes d’enyorança a la disbauxa estival. Benvinguda al descobriment de les fulles caduques, melangiós acomiadament al florir constant. Octubre nostàlgic, de recolliment, d’introspecció.
La necessitat inventa un nou octubre tenyit de rosa, li fem un llaç i li conferim categoria d’esperances de tardor renovades, d’il·lusions contingudes, d’acompanyament a qui pateix el costat més fosc del color. Octubre convertit en musa profètica d’una victòria final en la lluita contra el càncer de mama.
Octubre rosa, color emocionalment relaxant, amb influencies amables, suaus i profundes. Rosa d’amor, de protecció, d’afecte. Tint que, en contraposició sexual amb el vermell de la passió, reclama amor profund, veraç i altruista. Tonalitat que dona sentit a paraules de contingut majúscul: innocència, entrega, ajuda al pròxim, acompanyament i solidaritat. Rosat, color de feminitat, d’expressions plàcides. Rosa magnànim.
Coloració suau que dissimula una important i esgotadora lluita. Rosa guerriller enllaçat, pigment milicià de rebel·lia, indignació i força. Arquer resistent de fletxes enverinades de superació i esperança enfront l’enemic, un enemic massa fort per enfrontar-lo elles soles.
Càncer selectiu, racista, intolerant, masclista vulgar que renega de l’existència femellenca i creu que la seva superioritat es basa en la crueltat i la imposició de les seves inhumanes raons. Càncer de similituds amb els similars, càncer més desigual que la majoria. Malaltia d’individualitat donívola, de lluita personal d’un sol sexe, malanança de necessari suport i acompanyament masculí pel triomf col·lectiu de dos que són un tot, dones i homes, homes i dones.
Experiència personal: fa anys vaig ser operat de “ginecomàstia”, un desenvolupament anòmal i benigne de les glàndules mamàries masculines. Era adolescent i em produïa un rebuig enorme veure els meus pectorals amb aparença femenina. Trauma de joventut, joventut d’amargor davant el trauma. Pas per quiròfan i solució a un senzill problema estètic, estètica que s’havia convertit en un problema.
Antinòmia de la vivència de qui perd un pit o ambdós davant l’atac d’un càncer amb poc de benigne, sinònima comprensió dels sentiments de les conseqüències prèvies o posteriors d’un mateix fet.
Afortunadament la lluita contra el càncer de mama és de les que assoleixen més altes quotes de supervivència. Solució invasiva del problema de salut, problemes amb els rastres posteriors d’una invasió massa dura. Gairebé tot té solució, però tot necessita del seu temps i procés, temps i processos en ocasions de lentitud extenuant i desgastadora davant una ment que prioritza esgotada. Conseqüències físiques doloroses, dolor psíquic davant una societat com la que tenim, amb un sexe femení massa estereotipat, massa pressionat per estàndards de bellesa que hauríem d’anar eliminant. Massa valor al com som, poc al que realment som.
El Facebook, poderosa arma divulgativa, avui ens brinda l’oportunitat a tots de fer més present que mai el llaç rosa de la lluita contra el càncer. Ensenyem a les pantalles quans som, mostrem-li al gran enemic la quantitat de gent formen part de l’exèrcit que lluita contra ell. Dones, homes, homes i dones, posem-nos tots el llaç rosa com a foto de perfil. És un gest petit, un gran gest d’acompanyament a totes aquelles que han de fer front a un enemic com aquest. SOM-HI!. Cada dia hi som més a prop, però el camí que encara manca no deixem que la facin soles. 


ADHESIONS: MIGUEL HERAS

ADHESIONS: MIREIA MIRÓ

DURANT ELS PARTITS TALLER DE MANUALITATS PELS MÉS PETITS

Els partits de bàsquet en homenatge al Toti és un esdeveniment primordialment esportiu, bé intentarem que l’actual forma de molts de nosaltres no negui aquesta afirmació, però ha de significar també una estona de gaudi i retrobament familiar. No podem tancar aquesta activitat als més petits de casa. I qui ens havia d’oferir una primera proposta per fer-ho possible? L’Elena Frauca, dibuixant, il·lustradora i directora d’El Talleret de Granollers, s’ha ofert, de manera altruista, per muntar un taller de dibuix i manualitats. Us el perdreu? Ara ja no teniu excusa: si no jugueu a bàsquet  podeu passar-ho bé amb els vostres menuts.


PARTITS DE BÀSQUET EN RECORD D'EN TOTI

DIUMENGE 20 DE NOVEMBRE
18:00 HORES
Pavelló del C.B.Granollers

En conseqüència a les pretensions del grup en record al Toti, a tots els que ens han deixat en aquesta terrible lluita contra el càncer i d’acompanyament als malalts que hi lluiten encara avui, posem en marxa la primera de les activitats al voltant de la Mitja del dia 5 de febrer del proper any.
Sí, en Toti corria la Mitja però era un gran enamorat del bàsquet. Hem pensat que seria una bona oportunitat per retrobar-nos amb ell. Tornarem a jugar per ell, amb ell. Ens retrobarem, el retrobarem i des de la distancia tornarem a veure el seu somriure, i a ben segur haurem d’escoltar alguna de les seves constants queixes... FALTA!!!
El proper diumenge 20 de novembre a les 18:oo hores al pavelló del C.B.Granollers partits de bàsquet en memòria del Toti. Una idea d’en Xavi i posada en marxa pel Toni per les seves relacions amb el club i que facilitaven la logística.
Està per decidir si seran enfrontaments de cinc contra cinc, partits en format 3x3, o qualsevol altra formula. Dependrà de la convocatòria final. Però el que si serà segur és un retrobament de tots, un girar la vista a un passat massa proper per què ja trobem a faltar algú, un algú amb qui compartirem de nou les sensacions que nomes el bàsquet ens pot aportar.
Cap voluntat de competició, cap idea de veure qui és millor, qui està més en forma, qui la llença més lluny de la cistella. Cadascú aportarà el que en aquests moments sàpiga o pugui.
Tanmateix mirarem d’organitzar alguna activitat paral·lela infantil pels més petits que assisteixin.
Aquesta pretén ser una activitat oberta a tothom, tant si es pensa jugar a bàsquet com no, una oportunitat d’aplec i retrobament.
Una oportunitat de tornar a riure pensant en ell i en tants altres que ens han anat deixat víctimes del càncer.
Tant si jugaràs com si no, fes-nos costat.
USESPEREM!!!!



JORDI RIBÓ S'OFEREIX PER FER LA GRAN FOTO

Arribat de fer fotos, no pot ser d’altra manera. En Jordi Ribó no porta la càmera però els seus ulls estan en un constant tancar i obrir com si d’un objectiu es tractés. Obre la boca, penso que ja sortirà d’allà la foto revelada. Però no, en surten paraules que agraïm profundament.
Un dels millors fotògrafs de la ciutat s’ofereix per fer una gran foto col·lectiva amb tots i totes,grans i petites, homes o dones, aquelles que seran a punt de devorar els 5 o els 21 Km o aquells que tan sols sortiran al carrer amb la samarreta solidaria per deixar clar el seu rebuig al càncer. Un grup amb la samarreta posada que ha de ser molt gran, hem de posar-li un repte com fins ara no havia tingut. Necessitarà una grua?
Tothom hi serà convidat. Una estona abans de començar les curses. La convocatòria de l’hora i el lloc encara està per determinar.
Desprès en Jordi ens cedirà de forma gratuïta la còpia que la penjarem aquí i tothom se la podrà descarregar.


ACLARIMENT NECESSARI: QUI SOM?, SOM TOTS

La iniciativa en record del TOTI, Jordi Vinardell, i que amb les vostres aportacions s’ha convertit en un projecte de recaptació de fons per l’acompanyament i la lluita contra el càncer, és fruit de molts esforços, complicitats i sinergies.
És ben cert que aquest grup del Facebook fa visibles a uns més que els altres. És responsabilitat del grup de treball de comunicació i difusió, omplir de continguts i informacions el mateix. Però aquestes informacions són fruit de l’esforç de persones organitzades per grups de treball que aporten tant o més que els que donen la cara aquí.
La Carme Llistuella, la Laia Llistuella, el Toni Jané, el Juli López, el Martí Nadal, el Dani Montserrat i tots i cadascú de vosaltres feu possible i fàcil que el Victor Font, el Miquel Ferrero i servidor dinamitzin el grup.
L’Ajuntament de Granollers, la Mitja Marató de Granollers, el Gran Centre Granollers, JDA Audit, el Jordi Ribó, l’Elena Frauca, el CB Granollers i altres que estan apunt d’arribar ens donen les alegries per comunicar.
Els vostres comentaris exerceixen de somriures davant tot allò que va esdevenint o de suport a aquells que ens expliquen processos que voldríem s’acabessin ja. Els vostres missatges interns fent aportacions, valoracions o creant idees, imprescindibles.
Molts d’altres ens fan costat però no disposen de perfil de Facebook. Ells també posen el seu gra de sorra des d’una realitat menys virtual.
Això és de tots, tots hi posem el que podem i entre tots ho fem possible.
Cap protagonisme molts protagonistes.

L’AAJV (Associació Amics d’en Jordi Vinardell) us dóna les gràcies a tots i totes. Només sumant assolirem l’objectiu, un objectiu molt maco i necessari.

Més de 7000 abraçades

+5000 ABRAZOS

Muchas gracias. Se lo que significa escribir, imagino lo que debe ser reescribir y encima en un idioma diferente a lo escrito. El trabajo hecho de forma solidaria y gratuita solo dignifica a quien lo ha hecho. Me he permitido reescribir algunas cosas, cosas que habría reescrito en la versión en catalán con el paso del tiempo. Las horas, los minutos, las veces de relectura de un mismo escrito lo transforman poco a poco. Los posibles lectores del mismo, diferentes ahora, también me obligan a explicar más la iniciativa. Ahora, y aprovechándome de la tarea realizada por ti, por vosotros, debería reescribir la versión en catalán. Me habéis dado la oportunidad de hacer una en castellano que mejora la original. Gracias i +5000 abrazos para vosotros. Por cierto, ¿Cómo no voy a poner vuestro nombre?. Este es un articulo solidario sin protagonismos pero con protagonistas y ahora es también vuestro en el contenido y en el continente. Ahora que si no queréis salir por que no os gusta…
Te dejo lo que publicaré mañana, espero te guste mi versión de tu versión.

Granollers a 8 de octubre del 2011

Rescriben mi artículo de forma solidaria y altruista. Lo quieren hacer extensivo a un mayor número de gente. La causa se lo merece. Volver a escribir lo escrito y encima hacerlo traduciendo es tarea harto difícil. Nervioso ante el resultado, eternamente agradecido ante como ha sido resuelto. ¿Me habréis obligado a versionar de nuevo lo escrito originalmente en catalán? Seguro que si. Muchas gracias Carmen i Jesús, también Pilar i Maribel. 


+5000 ABRAZOS
16 de agosto a 2 de octubre. 31 días de ausencia, 15 de renovada presencia.
El amigo dejó de mirar-nos. Ahora, vemos cómo nos mira de nuevo. Marchó muy débil, vuelve dotado con fuerza impensable. Fealdad en el adiós, bienvenida de belleza nueva, diferente. Últimos días de sonrisas ausentes, risas en plenitud, como siempre, en los últimos días. Despedida de paralización física, regresó a la carrera virtual. Jornadas finales de desengaño i desgaste corrosivo, últimamente días de ilusión por una justicia reparadora de su memoria. Ayer, sensación de no habernos despedido, ni lo suficiente ni todos. A partir de hoy, larga despedida aliviada por un reencuentro absoluto.
Seguirá para siempre lejos, extrañamente hoy lo sentimos más cerca que ayer aunque lo sigamos extrañando. Deberemos acostumbrarnos ya que se fue para no volver nunca más, a pesar de ello nunca había estado más presente que ahora. Los recuerdos, en un mundo inexistente, lo han devuelto al imaginario de todos tal como era, no como nos lo arrebató aquél de nombre maldito: cáncer. Un invento, habitualmente puesto en duda, de Zuckerberg, y las imágenes en él contenidas, nos ha traído de vuelta al amigo alejándolo de la enfermedad para devolverlo sano, sana alegría de pertenecer a Facebook para estos menesteres.
Busco la palabra entre las muchas palabras, palabra imposible ante la magnitud del significado de lo que necesito escribir. El idioma me ofrece continentes exiguos ante el alcance de un contenido de tal envergadura. Mucho que expresar para una única expresión escrita, mucho que describir para una única palabra.
Anoto “alivio” ante la sensación de homenaje merecido. Escribo “felicidad” ante tanta camaradería y muestras de solidaridad. Apunto “gozo” al disfrutar de la recuperación de su imagen en plenitud. Tecleo “responsabilidad” al comprobar que el recuerdo y la lucha de uno sólo, se ha convertido en el recuerdo y la lucha de tantos. Rescribo “ilusión”, últimamente perdida, ante el reto solidario iniciado. Firmo “compromiso” ante el desafío de la propuesta o “transparencia” para asegurar la veracidad en el destino final. Imagino “ayuda”, ayuda que será necesaria, necesidad que deseo tenga respuesta, respuestas ya recibidas ante la posibilidad de necesidades.
Grito al enemigo, ¡cáncer!, tras de mi gritan, ¡vayamos a por él! Me doy la vuelta, el ejército es numeroso, esperemos que los días nos traigan más refuerzos. Se sabe sólo, acorralado, pero quiere resistir, ¿durante cuánto tiempo? La lucha es y será larga pero ganaremos. Toti fue uno de los muchos que perdieron en el cuerpo a cuerpo, pero como tantos otros, finalmente ha ganado en la memoria, el lugar dónde nunca podrá vencernos. Su recuerdo, convertido ahora en el de tantos, nos debe servir para continuar sin desfallecer. Son demasiados los que nos han dejado para rendirnos; son muchos los que continúan luchando en primera línea de fuego; todos podemos ser llamados a filas en cualquier momento. Esta guerra necesita recursos, nuestro ejército requiere ayuda. Nuestra aportación es sólo una entre tantas, tantas son pocas ante el monstruo. Somos conscientes de ello, “lo que hacemos es poco importante, pero es muy importante que lo hagamos”, lo decía el gran Gandhi.
Algunos, que ahora ya somos todos, nos vemos hoy obligados a repartir más de 5000 abrazos altruistas y solidarios. +5000, cifra mágica, cifra impensable, cifra que nos ha superado. Las adhesiones recibidas, en poco mas de tres semanas, a través de Facebook, para esta campaña solidaria en que nos pondremos unas camisetas para correr, salir a ver a quienes corren o simplemente restar en casa dando soporte a la iniciativa contra el cáncer del próximo 5 de Febrero durante la media maratón de Granollers, nos llenan de fuerza para continuar por él, por ti, por ellas por tantos i tantas anónim@s para unos, con nombre i apellidos para otros. Compraremos la camiseta, correremos nosotros, lo hará él, lo harán muchos y donaremos los beneficios. Todos volverán a cruzar la meta. Él lo había hecho en otras ocasiones, esta vez lo volverá a hacer. I desde donde esté renacerá en él, ese siempre eterno sonreír al llegar. Los demás sonreiremos acompañándole en la distancia.
Por eso hoy, Carme, Juli, Dani, Toni, Martí, Miquel, Víctor y tantos otros amigos del amigo que nunca marchará, abrimos nuestros brazos para ofrecer más de cinco mil abrazos. Abridlos, abrámoslos y abracémonos para hacer fuerza.
Último esfuerzo para escribir una única palabra, finalmente escribo “AMOR”, un amor que con toda seguridad abarca mejor lo que quiero describir. Un amor muy presente en los diferentes mensajes del muro. Amor a nuestro Toti, amor al Toti de cada uno.
Es imposible, veo una nueva necesidad, no querría olvidarme de la palabra dicha un mayor número de veces por todos nosotros:
“GRACIAS”
Si todavía no has dado tu soporte, únete a nosotros a través del enlace. 5000, son muchos, pocos ante la magnitud del enemigo. ¿Nos dejarás solos? Solo pedimos unión, compañía, la camiseta dependerá de cada uno.
Salud

+5000 ABRAÇADES

16 d’agost a 2 d’octubre. 31 dies d’absència, 15 de renovada presencia.

Ja no ens mirava, ara, mirem com ens mira un altre cop. Va marxar dèbil, ha tornat amb força inimaginable. Adéu desmillorat, benvinguda de bellesa diferent. Últims dies sense somriure, riure ple com sempre, en els últims dies. Es va acomiadar quiet físicament, retorn al córrer virtual. Jornades finals de desengany corrosiu, finalment jornades d’il·lusió reparadora. Sensació de no haver-nos acomiadat ni prou ni tots, alleugeriment d’un comiat llarg i d’aplec total.
Avui és lluny, el notem més a prop que ahir. Va marxar per no tornar mai, mai havia estat més present que ara. Els records en un món inexistent l’han tornat a l’imaginari de tots tal com era, no com ens el va prendre. Un dubtós invent de Zuckerberg ens ha tornat a l’amic.
Cerco la paraula entre paraules, paraula impossible davant la magnitud del significat que necessito escriure. La llengua m’ofereix continents exigus davant la magnitud d’un contingut de tanta grandària. Massa a expressar per una sola expressió escrita, massa a descriure per una sola paraula.
Anoto “alleugeriment” davant la sensació d’homenatge merescut. Escric “felicitat” amb tanta companyonia i mostres de solidaritat. Apunto “goig” al gaudir de la recuperació de la seva imatge en plenitud. Teclejo “responsabilitat” al comprovar que el record i la lluita d’un, s’ha convertit en el record i la lluita de molts. Reescric “il·lusió”, perduda darrerament, davant el repte solidari iniciat. Signo “compromís” davant el desafiament de la proposta o “transparència” per assegurar veracitat per assegurar el destí final. Imagino “ajuda”, ajuda que serà necessària, necessitat que desitjo sigui resposta, respostes ja rebudes davant la possibilitat de necessitats.
Crido a l’enemic, ¡Càncer!, em criden de darrera, ¡Som-hi, a per ell!. Em giro, l’exèrcit és nombrós, esperem, els dies ens portaran més reforços. Se sap sol, cada cop es nota més cercat, però vol resistir, ¿quan de temps?. La lluita és i serà llarga però guanyarem. El Toti va ser un dels molts que en el cos a cos va perdre, però, com els altres, finalment ha guanyat en la memòria, allà on mai ens podrà guanyar. El seu record, el de tots ara ens ha de servir per continuar sense defallir. Són masses els que ens han deixat per rendir-nos; són molts els que continuen lluitant a primera línia de foc; som tots els que podem ser cridats a files en qualsevol moment. Aquesta guerra necessita recursos, el nostre exèrcit requereix d’ajuts. La nostra aportació és una més entre tantes, tantes són poques davant el monstre. I en som conscients, “el que fem és poc important, però és molt important que ho fem”
Alguns, que ara ja som tots, avui ens veiem obligats a repartir més de 5000 abraçades altruistes i solidaries. +5000, xifra màgica, xifra impensable, xifra que ens ha superat. Per això avui, la Carme, en Juli, en Toni, en Martí, en Miquel, en Victor i tants d’altres, ens obrim de braços per oferir més de cinc mil abraçades. Obriu-se, obrim-nos i abracem-nos per fer força.
Faig un últim esforç per trobar-la i finalment escric “AMOR” que, a ben segur, és la que més engloba el que vull descriure i la que més presència ha tingut en el mur. Amor al nostre Toti, amor al Toti de cadascú.
I no em voldria oblidar la més sentida entre nosaltres:
“GRÀCIES”
Salut

ADHESIONS: KILLIAN JORNET

ACORD AMB GRAN CENTRE GRANOLLERS

Gran Centre Granollers i l’Associació Amics d’en Jordi Vinardell han arribat a un acord de col·laboració per fer créixer la iniciativa solidaria i en record de l’amic, els 21 els correm pel Toti i la lluita contra el càncer, treballant conjuntament per recaptar la millor quantitat de fons possibles. L’entitat amb més de  quatre-cents establiments comercials de Granollers adherits, i amb una filosofia de comerç basada en la proximitat, l’atenció al client i el compromís amb la ciutat, creu que aquesta iniciativa s’adapta perfectament a l’habitual acció solidaria que posen en marxa durant la campanya de Nadal.
L’acord permet una amplia difusió del projecte a través de publicacions, grup de Facebook i díptics propis de Gran Centre Granollers així com una amplia logística de punts de venda de les samarretes. Tanmateix organitzarem conjuntament una xerrada debat a l’entorn de l’esport i els beneficis que la seva pràctica aporten a la salut i es crearà un mural que serà present en moltes activitats i en el que qualsevol hi podrà escriure sota el lema: “nosaltres ens posem la samarreta pel Toti, tu per qui te la posaràs?”. Un mural de record i acompanyament a tots aquells que ens han deixat o lluiten per culpa del càncer.
A la vegada s’estan valorant altres possibilitats que són de digestió lenta i pausada però que estem segurs que arribaran.
Agraïm sincerament aquesta aportació que no obliga a res i ajuda en molt.
Gràcies Gran Centre Granollers.


REVISTA DEL VALLÈS

ADHESIONS: ARACELLI SEGARRA

COL.LABORACIÓ AMB L'AJUNTAMENT DE GRANOLLERS

Avui presentem al màxim representant de la ciutat la proposta. Sabem de la predisposició del consistori en donar suport a accions d’aquestes característiques. Ens agradaria, com no pot ser d’altra manera, trobar recolzament. Un recolzament en el contingut, en la forma i evidentment en la logística.
Algunes de les idees les exposem a continuació:
1.      Suport institucional en la figura del màxim representant.
2.      Presencia i participació del senyor Josep Mayoral en el supòsit d’organitzar una roda de premsa conjunta.
3.      Facilitats en la cessió de locals, de manera altruista, per algunes de les activitats proposades (roda de premsa, xerrada, concert de gospel...)
4.      La possibilitat d’utilitzar la premsa municipal de forma gratuïta per a la impressió:
a.       Flyers
b.      Mural
c.       Pòsters...
5.      Cessió d’espais públics (Porxada, carretera...) per difondre la iniciativa i vendre samarretes.
6.      Possibilitat de posar el logo de l’Ajuntament en aquelles publicacions editades

La predisposició es total en tots i cadascun dels punts tot i que el dels espais i la impremta queda pendent d’una propera reunió amb la regidora Alba Barnusell per acabar de tancar-los, fet que en absolut significa negació.
Sortim molt contents de la reunió davant la predisposició per part de l’alcaldia, i com a conseqüència de l’Ajuntament, envers l’iniciativa.

MEDIA MARATHON DE GRANOLLERS. PONTE LA CAMISETA EN SU MEMORIA

El pasado martes 16 de agosto de 2011 nuestro compañero Jordi (Toti) nos dijo definitivamente adiós. Tras largo tiempo despidiéndose, acabo con la carrera más dura a la que se vio obligado a enfrentar-se, estaba demasiado cansado. Excesivamente pronto, quedaban muchas mas citas en el calendario en las que participar, mucho más tiempo disfrutando de vivir, no era el momento de la despedida, demasiado joven, demasiado por hacer.
Sin preguntes, sin reproches, sin respuestas. El cáncer decidió que era su momento, decisión injusta, tremendamente aleatoria. Durante este tiempo lucho rodeado de los suyos, sintió el calor de todos los que le queríamos, retorno merecido de todo el amor y amistad que el trasmitió en estos años. Nos notamos faltos de su eterna sonrisa.
La enfermedad se alzó con la victoria, una victoria física qué debe ser derrotada en el ámbito de los recuerdos. Sus amigos, familiares y conocidos nos hicimos una promesa: luchar por su memoria.
Somos conscientes de lo que la Media Maratón de Granollers significaba para él, y por esta razón hemos puesto en marcha la iniciativa: “Los 21 los corremos por él”.
Necesitamos que este presente durante los cinco del cuarto o los 21 de la media. En el asfalto o en la carretera. En la salida i la llegada. Debemos correr la distancia, por él, con él y acabar cruzando la cinta de llegada muchas veces por el.
Pero esta tremenda enfermedad no es de uno, es de muchos por lo que la camiseta significara una aportación económica que será entregada en donación a una entidad que lucha por erradicar esta lacra. Es una lucha por nuestro amigo, es una lucha por tantos amigos y familiares que se han quedado en el camino. Por el nuestro, por el tuyo, por el de ellos.
En estos momentos recogemos firmas virtuales a través del grupo creado en Facebook para hacer llegar el soporte que el proyecto esta generando a los organizadores y contar con el suyo. Agradeceríamos que os unieseis al grupo en señal de solidaridad en la lucha contra el cáncer que le homenaje al compañero significa. No hay ninguna obligación, tan solo una muestra de apoyo.
Un abrazo y muchas gracias.
Salud

CREACIÓ AAJV (ASSOCIACIÓ AMICS D'EN JORDI VINARDELL)

Els diferents grups de treball de l’iniciativa de record a l’amic Toti i de solidaritat amb la lluita contra el càncer hem decidit donar forma a tot el contingut i hem posat en marxa la creació de l’Associació Amics d’en Jordi Vinardell. Els tràmits ja estan en marxa i properament comunicarem la constitució de la mateixa. Un nou pas endavant per a la credibilitat del projecte.

TRANSPERÈNCIA I VERACITAT

La solidaritat s’expressa de múltiples maneres, però quan es barreja amb diners ha de ser transparent i veraç. No hi ha una altre opció. Trair la confiança dipositada, per molta gent, en una acció altruista i que cerca el benefici d’altres, és un alt grau d’irresponsabilitat. A dia d’avui no sabem si seran molts o pocs els fons recaptats, però els que siguin han de servir, sense desviacions, a la causa promesa. Necessitàvem un certificat que assegurés transparència i veracitat. És per això que agraïment l’oferiment de l’empresa JDA AUDIT, SLP a auditar de forma gratuïta els comptes d’aquesta iniciativa. Volem     fer-ho, hem de fer-ho, us mereixeu que ho fem. Els beneficis es destinaran integrament al motiu pel que van ser sol·licitats. No en tingueu cap mena de dubte, la seriositat de l’empresa ho confirma. 


INCIATIVA “LA MITJA LA FAREM PEL TOTI PERÒ TAMBÉ PER A TOTS AQUELLS QUE ENS HAN DEIXAT”

iniCIS

En Toti formava part de tots nosaltres. El seu etern somriure ens ajudava tots. Però aquell dia la cruel malaltia ens va separar físicament d’ell. No el volíem perdre, no acatàvem la seva pèrdua forçada. Sabíem de la seva irremeiable desaparició física però érem conscients de que perduraria en la memòria. 
Una memòria que es mereixia un homenatge, una forma d’acomiadament que li demostres la molta gent que deixa aquí.
S’havia transformat en un addicte a la Mitja Marató de Granollers. Gràcies a ella va substituir el bàsquet pel córrer. El passeig fluvial de la nostra ciutat s’havia convertit en un recorregut habitual, consumir kilòmetres una rutina necessària. Era igual si et creuaves amb ell cansat o pletòric, sempre et dedicava un somriure. La Mitja havia de ser el gran motiu i la gran excusa per retre-li aquest sentit tribut.
Un grup amics varem engegar, amb aquest propòsit, l’iniciativa “Els 21 els correm pel Toti”. Un projecte que en els seus inicis només pretenia posar-nos una samarreta amb el missatge i fer-li fer per últim cop els 21 kilòmetres. Els faríem nosaltres, els faria amb nosaltres. Tornaria a creuer la línia d’arribada de davant del pavelló, la creuaria moltes vegades. Comiat a la seva prova, comiat amb ell.

INCIATIVA la mitja la farem pel toti però també per tots aquells que ens han deixat”
desenvolpupament

I per fer-ho érem conscients de la necessitat de informar a la comissió organitzadora de la cursa. Per això varem iniciar una recollida de signatures en suport a la causa. Dos sistemes van ser els escollits: signatures tradicionals i virtuals.
Per a la virtual es va crear un grup a Facebook sota el mateix títol. Aquí és on la proposta inicial ha anat variant degut al dinamisme de la ciutadania, de la gent i al poder que avui en dia generen aquestes xarxes socials.



Degut al nombre d’agregats al grup, en aquest moment que estic escrivint 5117, la iniciativa ha superat l’esperit inicial sense perdre’l i ha agafat un caire genèric i solidari envers el càncer, al voltant de tots aquells que lluiten i lluitaran contra aquesta malaltia. S’ha convertit en un recordatori per tots els que s’han vist forçats a abandonar-nos, a dir un adéu lògic o il·lògic.
Gent de la ciutat, de ciutats dels voltant, d’aquí o d’allà. Molts, segurament seran amb el temps (només porta dues setmanes en actiu), molts més.
És per això que “Els 21 els correrem pel Toti”, s’ha transformat en una cursa per ell però també per molts. Tots lluirem el mateix missatge, cadascú dedicarà l’arribada al nom que li és proper. Uns ens la posarem per fer els 21, altres només els 5. Alguns la lluiran a les voreres de Granollers, LLerona, les Franqueses, la Garriga, altres se la posaran a casa. Fins i tot hi han promeses de sortir a passejar o rodar amb ella posada el mateix dia.
Posar-te la samarreta significarà comprar esperança, il·lusió, solidaritat i acompanyament. Pagar per córrer amb ella ajudarà a tots aquells que pateixen aquesta lacra. Donar diners per aplaudir als que passen corrent ensenyant el missatge, serà injectar recursos a qui treballa amb els malats i les famílies o  en la recerca de solucions menys agressives, i esperem definitives, al càncer.
Els beneficis de la venda de les samarretes es destinaran exclusivament a donacions a una o vàries entitats amb aquesta finalitat.
Com dei Ghandi, “el que faig és poc important, però és molt important que ho faci”. Nosaltres el proper 5 de febrer farem un acte petit de gran importància.