INCIATIVA “LA MITJA LA FAREM PEL TOTI PERÒ TAMBÉ PER A TOTS AQUELLS QUE ENS HAN DEIXAT”

iniCIS

En Toti formava part de tots nosaltres. El seu etern somriure ens ajudava tots. Però aquell dia la cruel malaltia ens va separar físicament d’ell. No el volíem perdre, no acatàvem la seva pèrdua forçada. Sabíem de la seva irremeiable desaparició física però érem conscients de que perduraria en la memòria. 

Una memòria que es mereixia un homenatge, una forma d’acomiadament que li demostres la molta gent que deixa aquí.

S’havia transformat en un addicte a la Mitja Marató de Granollers. Gràcies a ella va substituir el bàsquet pel córrer. El passeig fluvial de la nostra ciutat s’havia convertit en un recorregut habitual, consumir kilòmetres una rutina necessària. Era igual si et creuaves amb ell cansat o pletòric, sempre et dedicava un somriure. La Mitja havia de ser el gran motiu i la gran excusa per retre-li aquest sentit tribut.

Un grup amics varem engegar, amb aquest propòsit, l’iniciativa “Els 21 els correm pel Toti”. Un projecte que en els seus inicis només pretenia posar-nos una samarreta amb el missatge i fer-li fer per últim cop els 21 kilòmetres. Els faríem nosaltres, els faria amb nosaltres. Tornaria a creuer la línia d’arribada de davant del pavelló, la creuaria moltes vegades. Comiat a la seva prova, comiat amb ell.

INCIATIVA “la mitja la farem pel toti però també per tots aquells que ens han deixat”

desenvolpupament

I per fer-ho érem conscients de la necessitat de informar a la comissió organitzadora de la cursa. Per això varem iniciar una recollida de signatures en suport a la causa. Dos sistemes van ser els escollits: signatures tradicionals i virtuals.

Per a la virtual es va crear un grup a Facebook sota el mateix títol. Aquí és on la proposta inicial ha anat variant degut al dinamisme de la ciutadania, de la gent i al poder que avui en dia generen aquestes xarxes socials.

Degut al nombre d’agregats al grup, en aquest moment que estic escrivint 5117, la iniciativa ha superat l’esperit inicial sense perdre’l i ha agafat un caire genèric i solidari envers el càncer, al voltant de tots aquells que lluiten i lluitaran contra aquesta malaltia. S’ha convertit en un recordatori per tots els que s’han vist forçats a abandonar-nos, a dir un adéu lògic o il·lògic.

Gent de la ciutat, de ciutats dels voltant, d’aquí o d’allà. Molts, segurament seran amb el temps (només porta dues setmanes en actiu), molts més.

És per això que “Els 21 els correrem pel Toti”, s’ha transformat en una cursa per ell però també per molts. Tots lluirem el mateix missatge, cadascú dedicarà l’arribada al nom que li és proper. Uns ens la posarem per fer els 21, altres només els 5. Alguns la lluiran a les voreres de Granollers, LLerona, les Franqueses, la Garriga, altres se la posaran a casa. Fins i tot hi han promeses de sortir a passejar o rodar amb ella posada el mateix dia.

Posar-te la samarreta significarà comprar esperança, il·lusió, solidaritat i acompanyament. Pagar per córrer amb ella ajudarà a tots aquells que pateixen aquesta lacra. Donar diners per aplaudir als que passen corrent ensenyant el missatge, serà injectar recursos a qui treballa amb els malats i les famílies o  en la recerca de solucions menys agressives, i esperem definitives, al càncer.

Els beneficis de la venda de les samarretes es destinaran exclusivament a donacions a una o vàries entitats amb aquesta finalitat.

Com dei Ghandi, “el que faig és poc important, però és molt important que ho faci”. Nosaltres el proper 5 de febrer farem un acte petit de gran importància.