dijous, 10 de novembre del 2011

PARTITS DE BÀSQUET EN RECORD D'EN TOTI

DIUMENGE 20 DE NOVEMBRE
18:00 HORES
Pavelló del C.B.Granollers

En conseqüència a les pretensions del grup en record al Toti, a tots els que ens han deixat en aquesta terrible lluita contra el càncer i d’acompanyament als malalts que hi lluiten encara avui, posem en marxa la primera de les activitats al voltant de la Mitja del dia 5 de febrer del proper any.
Sí, en Toti corria la Mitja però era un gran enamorat del bàsquet. Hem pensat que seria una bona oportunitat per retrobar-nos amb ell. Tornarem a jugar per ell, amb ell. Ens retrobarem, el retrobarem i des de la distancia tornarem a veure el seu somriure, i a ben segur haurem d’escoltar alguna de les seves constants queixes... FALTA!!!
El proper diumenge 20 de novembre a les 18:oo hores al pavelló del C.B.Granollers partits de bàsquet en memòria del Toti. Una idea d’en Xavi i posada en marxa pel Toni per les seves relacions amb el club i que facilitaven la logística.
Està per decidir si seran enfrontaments de cinc contra cinc, partits en format 3x3, o qualsevol altra formula. Dependrà de la convocatòria final. Però el que si serà segur és un retrobament de tots, un girar la vista a un passat massa proper per què ja trobem a faltar algú, un algú amb qui compartirem de nou les sensacions que nomes el bàsquet ens pot aportar.
Cap voluntat de competició, cap idea de veure qui és millor, qui està més en forma, qui la llença més lluny de la cistella. Cadascú aportarà el que en aquests moments sàpiga o pugui.
Tanmateix mirarem d’organitzar alguna activitat paral·lela infantil pels més petits que assisteixin.
Aquesta pretén ser una activitat oberta a tothom, tant si es pensa jugar a bàsquet com no, una oportunitat d’aplec i retrobament.
Una oportunitat de tornar a riure pensant en ell i en tants altres que ens han anat deixat víctimes del càncer.
Tant si jugaràs com si no, fes-nos costat.
USESPEREM!!!!



JORDI RIBÓ S'OFEREIX PER FER LA GRAN FOTO

Arribat de fer fotos, no pot ser d’altra manera. En Jordi Ribó no porta la càmera però els seus ulls estan en un constant tancar i obrir com si d’un objectiu es tractés. Obre la boca, penso que ja sortirà d’allà la foto revelada. Però no, en surten paraules que agraïm profundament.
Un dels millors fotògrafs de la ciutat s’ofereix per fer una gran foto col·lectiva amb tots i totes,grans i petites, homes o dones, aquelles que seran a punt de devorar els 5 o els 21 Km o aquells que tan sols sortiran al carrer amb la samarreta solidaria per deixar clar el seu rebuig al càncer. Un grup amb la samarreta posada que ha de ser molt gran, hem de posar-li un repte com fins ara no havia tingut. Necessitarà una grua?
Tothom hi serà convidat. Una estona abans de començar les curses. La convocatòria de l’hora i el lloc encara està per determinar.
Desprès en Jordi ens cedirà de forma gratuïta la còpia que la penjarem aquí i tothom se la podrà descarregar.


ACLARIMENT NECESSARI: QUI SOM?, SOM TOTS

La iniciativa en record del TOTI, Jordi Vinardell, i que amb les vostres aportacions s’ha convertit en un projecte de recaptació de fons per l’acompanyament i la lluita contra el càncer, és fruit de molts esforços, complicitats i sinergies.
És ben cert que aquest grup del Facebook fa visibles a uns més que els altres. És responsabilitat del grup de treball de comunicació i difusió, omplir de continguts i informacions el mateix. Però aquestes informacions són fruit de l’esforç de persones organitzades per grups de treball que aporten tant o més que els que donen la cara aquí.
La Carme Llistuella, la Laia Llistuella, el Toni Jané, el Juli López, el Martí Nadal, el Dani Montserrat i tots i cadascú de vosaltres feu possible i fàcil que el Victor Font, el Miquel Ferrero i servidor dinamitzin el grup.
L’Ajuntament de Granollers, la Mitja Marató de Granollers, el Gran Centre Granollers, JDA Audit, el Jordi Ribó, l’Elena Frauca, el CB Granollers i altres que estan apunt d’arribar ens donen les alegries per comunicar.
Els vostres comentaris exerceixen de somriures davant tot allò que va esdevenint o de suport a aquells que ens expliquen processos que voldríem s’acabessin ja. Els vostres missatges interns fent aportacions, valoracions o creant idees, imprescindibles.
Molts d’altres ens fan costat però no disposen de perfil de Facebook. Ells també posen el seu gra de sorra des d’una realitat menys virtual.
Això és de tots, tots hi posem el que podem i entre tots ho fem possible.
Cap protagonisme molts protagonistes.

L’AAJV (Associació Amics d’en Jordi Vinardell) us dóna les gràcies a tots i totes. Només sumant assolirem l’objectiu, un objectiu molt maco i necessari.

Més de 7000 abraçades

+5000 ABRAZOS

Muchas gracias. Se lo que significa escribir, imagino lo que debe ser reescribir y encima en un idioma diferente a lo escrito. El trabajo hecho de forma solidaria y gratuita solo dignifica a quien lo ha hecho. Me he permitido reescribir algunas cosas, cosas que habría reescrito en la versión en catalán con el paso del tiempo. Las horas, los minutos, las veces de relectura de un mismo escrito lo transforman poco a poco. Los posibles lectores del mismo, diferentes ahora, también me obligan a explicar más la iniciativa. Ahora, y aprovechándome de la tarea realizada por ti, por vosotros, debería reescribir la versión en catalán. Me habéis dado la oportunidad de hacer una en castellano que mejora la original. Gracias i +5000 abrazos para vosotros. Por cierto, ¿Cómo no voy a poner vuestro nombre?. Este es un articulo solidario sin protagonismos pero con protagonistas y ahora es también vuestro en el contenido y en el continente. Ahora que si no queréis salir por que no os gusta…
Te dejo lo que publicaré mañana, espero te guste mi versión de tu versión.

Granollers a 8 de octubre del 2011

Rescriben mi artículo de forma solidaria y altruista. Lo quieren hacer extensivo a un mayor número de gente. La causa se lo merece. Volver a escribir lo escrito y encima hacerlo traduciendo es tarea harto difícil. Nervioso ante el resultado, eternamente agradecido ante como ha sido resuelto. ¿Me habréis obligado a versionar de nuevo lo escrito originalmente en catalán? Seguro que si. Muchas gracias Carmen i Jesús, también Pilar i Maribel. 


+5000 ABRAZOS
16 de agosto a 2 de octubre. 31 días de ausencia, 15 de renovada presencia.
El amigo dejó de mirar-nos. Ahora, vemos cómo nos mira de nuevo. Marchó muy débil, vuelve dotado con fuerza impensable. Fealdad en el adiós, bienvenida de belleza nueva, diferente. Últimos días de sonrisas ausentes, risas en plenitud, como siempre, en los últimos días. Despedida de paralización física, regresó a la carrera virtual. Jornadas finales de desengaño i desgaste corrosivo, últimamente días de ilusión por una justicia reparadora de su memoria. Ayer, sensación de no habernos despedido, ni lo suficiente ni todos. A partir de hoy, larga despedida aliviada por un reencuentro absoluto.
Seguirá para siempre lejos, extrañamente hoy lo sentimos más cerca que ayer aunque lo sigamos extrañando. Deberemos acostumbrarnos ya que se fue para no volver nunca más, a pesar de ello nunca había estado más presente que ahora. Los recuerdos, en un mundo inexistente, lo han devuelto al imaginario de todos tal como era, no como nos lo arrebató aquél de nombre maldito: cáncer. Un invento, habitualmente puesto en duda, de Zuckerberg, y las imágenes en él contenidas, nos ha traído de vuelta al amigo alejándolo de la enfermedad para devolverlo sano, sana alegría de pertenecer a Facebook para estos menesteres.
Busco la palabra entre las muchas palabras, palabra imposible ante la magnitud del significado de lo que necesito escribir. El idioma me ofrece continentes exiguos ante el alcance de un contenido de tal envergadura. Mucho que expresar para una única expresión escrita, mucho que describir para una única palabra.
Anoto “alivio” ante la sensación de homenaje merecido. Escribo “felicidad” ante tanta camaradería y muestras de solidaridad. Apunto “gozo” al disfrutar de la recuperación de su imagen en plenitud. Tecleo “responsabilidad” al comprobar que el recuerdo y la lucha de uno sólo, se ha convertido en el recuerdo y la lucha de tantos. Rescribo “ilusión”, últimamente perdida, ante el reto solidario iniciado. Firmo “compromiso” ante el desafío de la propuesta o “transparencia” para asegurar la veracidad en el destino final. Imagino “ayuda”, ayuda que será necesaria, necesidad que deseo tenga respuesta, respuestas ya recibidas ante la posibilidad de necesidades.
Grito al enemigo, ¡cáncer!, tras de mi gritan, ¡vayamos a por él! Me doy la vuelta, el ejército es numeroso, esperemos que los días nos traigan más refuerzos. Se sabe sólo, acorralado, pero quiere resistir, ¿durante cuánto tiempo? La lucha es y será larga pero ganaremos. Toti fue uno de los muchos que perdieron en el cuerpo a cuerpo, pero como tantos otros, finalmente ha ganado en la memoria, el lugar dónde nunca podrá vencernos. Su recuerdo, convertido ahora en el de tantos, nos debe servir para continuar sin desfallecer. Son demasiados los que nos han dejado para rendirnos; son muchos los que continúan luchando en primera línea de fuego; todos podemos ser llamados a filas en cualquier momento. Esta guerra necesita recursos, nuestro ejército requiere ayuda. Nuestra aportación es sólo una entre tantas, tantas son pocas ante el monstruo. Somos conscientes de ello, “lo que hacemos es poco importante, pero es muy importante que lo hagamos”, lo decía el gran Gandhi.
Algunos, que ahora ya somos todos, nos vemos hoy obligados a repartir más de 5000 abrazos altruistas y solidarios. +5000, cifra mágica, cifra impensable, cifra que nos ha superado. Las adhesiones recibidas, en poco mas de tres semanas, a través de Facebook, para esta campaña solidaria en que nos pondremos unas camisetas para correr, salir a ver a quienes corren o simplemente restar en casa dando soporte a la iniciativa contra el cáncer del próximo 5 de Febrero durante la media maratón de Granollers, nos llenan de fuerza para continuar por él, por ti, por ellas por tantos i tantas anónim@s para unos, con nombre i apellidos para otros. Compraremos la camiseta, correremos nosotros, lo hará él, lo harán muchos y donaremos los beneficios. Todos volverán a cruzar la meta. Él lo había hecho en otras ocasiones, esta vez lo volverá a hacer. I desde donde esté renacerá en él, ese siempre eterno sonreír al llegar. Los demás sonreiremos acompañándole en la distancia.
Por eso hoy, Carme, Juli, Dani, Toni, Martí, Miquel, Víctor y tantos otros amigos del amigo que nunca marchará, abrimos nuestros brazos para ofrecer más de cinco mil abrazos. Abridlos, abrámoslos y abracémonos para hacer fuerza.
Último esfuerzo para escribir una única palabra, finalmente escribo “AMOR”, un amor que con toda seguridad abarca mejor lo que quiero describir. Un amor muy presente en los diferentes mensajes del muro. Amor a nuestro Toti, amor al Toti de cada uno.
Es imposible, veo una nueva necesidad, no querría olvidarme de la palabra dicha un mayor número de veces por todos nosotros:
“GRACIAS”
Si todavía no has dado tu soporte, únete a nosotros a través del enlace. 5000, son muchos, pocos ante la magnitud del enemigo. ¿Nos dejarás solos? Solo pedimos unión, compañía, la camiseta dependerá de cada uno.
Salud

+5000 ABRAÇADES

16 d’agost a 2 d’octubre. 31 dies d’absència, 15 de renovada presencia.

Ja no ens mirava, ara, mirem com ens mira un altre cop. Va marxar dèbil, ha tornat amb força inimaginable. Adéu desmillorat, benvinguda de bellesa diferent. Últims dies sense somriure, riure ple com sempre, en els últims dies. Es va acomiadar quiet físicament, retorn al córrer virtual. Jornades finals de desengany corrosiu, finalment jornades d’il·lusió reparadora. Sensació de no haver-nos acomiadat ni prou ni tots, alleugeriment d’un comiat llarg i d’aplec total.
Avui és lluny, el notem més a prop que ahir. Va marxar per no tornar mai, mai havia estat més present que ara. Els records en un món inexistent l’han tornat a l’imaginari de tots tal com era, no com ens el va prendre. Un dubtós invent de Zuckerberg ens ha tornat a l’amic.
Cerco la paraula entre paraules, paraula impossible davant la magnitud del significat que necessito escriure. La llengua m’ofereix continents exigus davant la magnitud d’un contingut de tanta grandària. Massa a expressar per una sola expressió escrita, massa a descriure per una sola paraula.
Anoto “alleugeriment” davant la sensació d’homenatge merescut. Escric “felicitat” amb tanta companyonia i mostres de solidaritat. Apunto “goig” al gaudir de la recuperació de la seva imatge en plenitud. Teclejo “responsabilitat” al comprovar que el record i la lluita d’un, s’ha convertit en el record i la lluita de molts. Reescric “il·lusió”, perduda darrerament, davant el repte solidari iniciat. Signo “compromís” davant el desafiament de la proposta o “transparència” per assegurar veracitat per assegurar el destí final. Imagino “ajuda”, ajuda que serà necessària, necessitat que desitjo sigui resposta, respostes ja rebudes davant la possibilitat de necessitats.
Crido a l’enemic, ¡Càncer!, em criden de darrera, ¡Som-hi, a per ell!. Em giro, l’exèrcit és nombrós, esperem, els dies ens portaran més reforços. Se sap sol, cada cop es nota més cercat, però vol resistir, ¿quan de temps?. La lluita és i serà llarga però guanyarem. El Toti va ser un dels molts que en el cos a cos va perdre, però, com els altres, finalment ha guanyat en la memòria, allà on mai ens podrà guanyar. El seu record, el de tots ara ens ha de servir per continuar sense defallir. Són masses els que ens han deixat per rendir-nos; són molts els que continuen lluitant a primera línia de foc; som tots els que podem ser cridats a files en qualsevol moment. Aquesta guerra necessita recursos, el nostre exèrcit requereix d’ajuts. La nostra aportació és una més entre tantes, tantes són poques davant el monstre. I en som conscients, “el que fem és poc important, però és molt important que ho fem”
Alguns, que ara ja som tots, avui ens veiem obligats a repartir més de 5000 abraçades altruistes i solidaries. +5000, xifra màgica, xifra impensable, xifra que ens ha superat. Per això avui, la Carme, en Juli, en Toni, en Martí, en Miquel, en Victor i tants d’altres, ens obrim de braços per oferir més de cinc mil abraçades. Obriu-se, obrim-nos i abracem-nos per fer força.
Faig un últim esforç per trobar-la i finalment escric “AMOR” que, a ben segur, és la que més engloba el que vull descriure i la que més presència ha tingut en el mur. Amor al nostre Toti, amor al Toti de cadascú.
I no em voldria oblidar la més sentida entre nosaltres:
“GRÀCIES”
Salut

ADHESIONS: KILLIAN JORNET

ACORD AMB GRAN CENTRE GRANOLLERS

Gran Centre Granollers i l’Associació Amics d’en Jordi Vinardell han arribat a un acord de col·laboració per fer créixer la iniciativa solidaria i en record de l’amic, els 21 els correm pel Toti i la lluita contra el càncer, treballant conjuntament per recaptar la millor quantitat de fons possibles. L’entitat amb més de  quatre-cents establiments comercials de Granollers adherits, i amb una filosofia de comerç basada en la proximitat, l’atenció al client i el compromís amb la ciutat, creu que aquesta iniciativa s’adapta perfectament a l’habitual acció solidaria que posen en marxa durant la campanya de Nadal.
L’acord permet una amplia difusió del projecte a través de publicacions, grup de Facebook i díptics propis de Gran Centre Granollers així com una amplia logística de punts de venda de les samarretes. Tanmateix organitzarem conjuntament una xerrada debat a l’entorn de l’esport i els beneficis que la seva pràctica aporten a la salut i es crearà un mural que serà present en moltes activitats i en el que qualsevol hi podrà escriure sota el lema: “nosaltres ens posem la samarreta pel Toti, tu per qui te la posaràs?”. Un mural de record i acompanyament a tots aquells que ens han deixat o lluiten per culpa del càncer.
A la vegada s’estan valorant altres possibilitats que són de digestió lenta i pausada però que estem segurs que arribaran.
Agraïm sincerament aquesta aportació que no obliga a res i ajuda en molt.
Gràcies Gran Centre Granollers.